Perutxo Llibres
perutxo2@perutxo.com
                      la llibreria de l'Hospitalet

Mor als 90 anys l'escriptor i assagista britànic John Berger

 

 

.

L'escriptor, pintor, assagista i poeta John Berger ha mort aquest dilluns als 90 anys, segons ha confirmat la directora literària d'Alfaguara, María Fasce a EL PAÍS, després de parlar amb una néta de l'autor. Entre les seves obres més conegudes hi ha G., guanyadora del prestigiós Booker Prize el 1972 i l'assaig d'introducció a la crítica d'art, Maneres de mirar, considerat un text de referència bàsica per a la història de l'art. El diari The Guardian el definia recentment com "un dels escriptors més influents de la seva generació".

L'autor va néixer a Londres el 1926. El cuaderno de Bento, Amb l'esperança entre les dents, Siempre bienvenidos, The Seventh Man i Una vez en Europa són algunes de les seves obres més cèlebres. L'editorial Alfaguara va editar fa pocs mesos Rondó para Beverly, un homenatge que l'autor va escriure amb el seu fill Yves per a la seva esposa, morta el 2013.

"El silenci no menteix" assegurava en una entrevista amb Babelia, el novembre passat. “Quan estic escrivint un llibre tot el que passa està, d'una manera o una altra, tocat per la meva vida en aquest moment. Però quan acabo el llibre, buah, me n'oblido, ho esborro de la meva ment per fer lloc a una altra història”, agregava.

 

 "Escric cada pàgina tres o quatre vegades, canviant paraules per intentar arribar a la precisió de la lògica i el pensament que el lector pot agafar. Perquè vivim en un món envoltat de paraules, bla, bla, bla… Si algú vol saber què he dit de cada cosa, que vagi als llibres", explicava en la mateixa entrevista

.

Berger, també pintor, va néixer el 5 de novembre de 1926 a Highams Park, a Londres, i, després de servir en l'Exèrcit britànic de 1944 a 1946, va estudiar art a la Central School of Art i l'Chelsea School of Art de la capital britànica . El 1952 va començar a col·laborar amb el setmanari d'esquerres "New Statesman" i es va convertir molt aviat en un dels més famosos crítics marxistes tenyits per l'humanisme.

El 1972 va publicar el seu llibre d'assaig més famós, "Les maneres de mirar", que després seria convertit en una sèrie de televisió per a la BBC.

 

El polifacètic artista també va col·laborar com a guionista amb el director de cinema suís Alain Tanner en algunes pel·lícules, entre elles "La Salamandre" (1971), "i" Jonàs que tindrà 25 anys en l'any 2000 "(1976). Amb el fotògraf Jean Mohr va publicar el llibre "Another Way of Telling", sobre la tècnica documental i la teoria de la fotografia. Altres llibres seus van ser "Art i Revolució", "El moment del cubisme i altres assajos", "Èxit i fracàs de Picasso", "Sobre el mirar", "Fotocòpies", "La forma d'una butxaca" i "La Trilogia: de les seves fatigues ", sobre l'experiència dels camperols europeus emigrats a la ciutat.

Per la seva llibre de ficció "From A to X, a Story in Letters" va ser candidat a l'edició de 2008 del premi Man Booker. Berger va començar, però, la seva carrera literària no com a assagista sinó amb una novel·la, "A Painter of Our Time", que va escriure el 1956, va publicar el 1958 i que va ser molt polèmica. En una entrevista amb el diari "The Guardian", el mateix Berger explicaria que el llibre havia estat fruit de la seva convivència amb un grup de refugiats polítics del feixisme cadascun dels quals tenia la seva història per explicar sobre Budapest, Berlín i Viena.

El mateix any que va publicar "Les maneres de mirar" (1972), Berger va tornar a la ficció amb "G", novel·la picaresca de caràcter experimental amb la qual va guanyar el premi Booker i el James Tait Black Memorial Prize.

Va escriure també obres de caràcter sociològic, entre elles "Un home afortunat: la història d'un metge rural" (1967) i "A Seventh Man: Migrant Workers in Europe" (1975).

Durant la dècada dels vuitanta va publicar la famosa trilogia "De les seves fatigues", en la qual va abordar el canvi social provocat pel pas del rural a l'urbà. "Here is Where We Meet" va ser una sèrie de contes sobre els morts i que l'autor va articular en el seu relat "To The Wedding", publicat el 1995, quan va revelar que la seva nora era seropositiva. Berger va tenir tres fills: Jacob, director de cinema; Katya, escriptora i crítica de cinema, i Yves, artista

 

 

 

 

Diari ARA.cat

Barcelona i la dèria per treure els llibres al carrer

Isabel Segura explica l’estreta relació de la indústria editorial amb la història de la ciutat


 
 
  • Barcelona i la dèria per treure els llibres al carrer
 

 

Barcelona i la dèria per treure els llibres al carrer 

A la historiadora Isabel Segura, el que li agrada més en el procés d’escriure un llibre és la part d’investigació, remoure arxius de paper i de fotografies, la recerca que li descobreix nous i fascinants detalls i serrells de la història. A Barcelona, ciutat de llibres (Ajuntament de Barcelona) segueix el rastre de la lletra escrita i revela invents força desconeguts: el pavelló de la lectura, els bancs biblioteca i la biblioteca desmuntable. Tot plegat constata que la dèria barcelonina per treure el llibre al carrer ve de lluny i va molt més enllà de Sant Jordi.

“Hi ha sempre una voluntat perquè el llibre no quedi reclòs, de treure el llibre al carrer. Hi ha intents molt innovadors per apropar els llibres a la població i reivindicar el seu component lúdic, fins i tot durant la dictadura de Primo de Rivera”, explica Segura. La historiadora parla asseguda en una cadira de metall, en un dels llocs on se sent més còmoda, al pati de la Biblioteca de Catalunya. Ben a prop hi ha una petita parada amb llibres que es poden agafar per llegir. Confessa que li agrada perquè allà encara és possible fugir del brogit urbà i fullejar un llibre a l’aire lliure.

Un dels projectes de l’Ajuntament de Barcelona més singulars va ser el 1930, quan es va col·locar al mig del passeig de Sant Joan un pavelló de lectura i uns bancs biblioteca. La inauguració d’aquests punts de lectura va aplegar una gentada. Moltes editorials i institucions van fer donacions. S’hi podia trobar des de Lo Somni de Bernat Metge i El llibre de les dones o Spill de Jaume Roig fins a Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós, passant per Cuentos de Grimm i Los tres mosqueteros de Dumas. Poc temps després, però, vindria la guerra, i el pavelló va ser abandonat i enderrocat.

  • Bancs biblioteca al Passeig de Sant Joan
 

 

Bancs biblioteca al Passeig de Sant Joan 

Segura reivindica aquests bancs desapareguts: “Potser aquella experiència posada en pràctica a les dècades dels anys vint i trenta del segle passat caldria ressituar-la al mapa de la ciutat actual i comprovar la validesa del que va ser, i que podria tornar a ser, una altra manera d’estar al carrer, d’estar a a la ciutat”, explica. “És una llàstima, però cada vegada tendim a expulsar més la gent de l’espai públic, la ciutat està esdevenint un espai de trànsit”, afegeix.

No és ni de lluny l’únic intent de facilitar la lectura a l’aire lliure. El model pedagògic que propugnava fa cent anys el consistori barceloní era extremadament modern. No només es plantejaven nous continguts, sinó també un model urbanístic i arquitectònic. De fet, als anys trenta va ser la primera vegada que Barcelona es contemplava com un espai educatiu. Si a Suïssa es va establir que la distància màxima que pot recórrer un infant per anar a l’escola era de dos quilòmetres, a Barcelona es va decidir que fos d’un quilòmetre, i es va especificar que no haguessin de travessar llocs on hi hagués un trànsit excessiu de vehicles.

Biblioteques desmuntables

Es van construir escoles i també biblioteques a poca distància perquè esdevinguessin petits oasis per a infants. Els arquitectes i urbanistes a l’entorn del GATPAC -Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània- van plantejar biblioteques infantils desmuntables. Els límits entre l’interior i l’exterior es desdibuixaven: “Els llibres del comú podien sortir uns quants metres fora de la biblioteca. Per tant, la lectura ja es podia fer a l’aire lliure”, explica Segura. La biblioteca del GATPAC es va instal·lar expressament prop de l’escola de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar.

L’autora embasta diferents històries i repassa tots els sectors relacionats amb el món del llibre: des dels fabricants de paper, impressors i caixistes fins a editorials passant per les biblioteques o els mercats de llibres d’ocasió. “Sovint s’explica la història de la ciutat a partir de les grans exposicions internacionals i universals o dels Jocs Olímpics, com si tot es mogués a cop d’especulació. La indústria del llibre era molt important a la ciutat molt abans de l’Exposició Internacional del 1888”, assegura. “ Al llarg de la meva investigació he pogut constatar que el vincle entre la ciutat i el món del llibre és molt més fort del que em pensava”, afegeix.

Entusiastes pioners

El 1914 Eudald Canibell, fundador de l’Institut Català de les Arts del Llibre, escrivia a Poble Català : “A Leipzig, la ciutat dels editors, dels caixistes i dels tremendistes, se celebrarà una gran exposició de les Arts del Llibre... L’Estat no hi vol ésser? Nosaltres sí, Catalunya sí. I en un espai gran, tan gran com el de les altres nacions”. Canibell, com detalla Segura al llibre, parla de tot el que es va mostrar a la ciutat alemanya: “Les meravelles sortides dels tallers d’en Thomas i de l’Horta, de l’Acadèmia, de la Neotípia i de l’Elzeviriana”. I continua: “Les edicions populars d’en Sopena; les útils edicions d’en Gili; les luxoses d’en Montaner. S’hi veuran, així mateix, els papers verjurats de la casa Guarro i de la Torres”. El 1921 el 70% dels llibres exportats havien estat produïts a Barcelona i el 30% a Madrid.

Segura explica al llibre molts altres detalls que demostren que, en molts aspectes, la ciutat va ser pionera. El 1909 un grup de dones van impulsar la Biblioteca Popular de la Dona, al cor de Ciutat Vella. Va ser la primera biblioteca pública de dones d’Europa i Amèrica. “Es va avançar gairebé 20 anys a la Fawcett Library de Londres”, explica Segura. L’èxit va ser tan gran que el local va quedar petit i es va reubicar al carrer Elisabets.

L’única indústria supervivent

¿S’ha perdut tota aquesta embranzida? “Crec que en els últims temps, amb l’aparició de les petites editorials, s’ha recuperat la idea que el llibre és molt més que una mercaderia. Aquestes petites editorials incideixen força en la manera com es fan els llibres, fan apostes arriscades i hi predomina l’aposta cultural i no mercantil”, opina. Segura, que ha estudiat a fons la història de les dones, va treballar a la dècada dels 90 al sector editorial. Va ser directora literària de la col·lecció Clàssiques Catalanes, d’Edicions La Sal, i de l’Espai de Dones d’Edicions de l’Eixample, fins a l’any 1993. És optimista. A l’inici del llibre escriu sobre el món dels llibres: “És, potser, l’única indústria que no ha estat expulsada de la ciutat. N’hi ha d’altres que no han tingut la mateixa sort”.

 

   El filòsof Josep Maria Esquirol guanya el Premio Nacional d'assaig

        

 

 

 

              El filòsof Josep Maria Esquirol (Mediona, 1963) ha obtingut el Premi Nacional d’Assaig 2016 del Ministeri de Cultura per l’obra ‘La resistència íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat’ (Quaderns Crema). El jurat del premi, dotat amb 20.000 euros, ha destacat que l’obra contribueix a “meditar de manera directa i personal” sobre la vida amb “major lucidesa i consciència”. “Un exemple de filosofia d’alt estil, capaç d’interpel·lar a qualsevol tipus de lector”, s’assegura des del jurat. Josep Maria Esquirol és professor de filosofia a la Universitat de Barcelona. És director del grup d’investigació Ètica i Filosofia Contemporània i del màster Pensament i Creativitat de La Salle.

Ha publicat deu llibres i més d’una setantena de treballs en llibres col·lectius i revistes i és autor de nombrosos estudis sobre filosofia contemporània. Entre la seva bibliografia, destaca ‘Uno mismo y los otros’ (2005), ‘El respeto o la mirada atenta’ (2006), ‘El respirar dels dies’ (2009) i ‘Los filósofos contemporáneos y la técnica’ (2011).

 

 

 

Jordi Herralde deixa la direcció d'Anagrama i propicia una transició plàcida

El prestigiós editor barceloní passa el relleu a Silvia Sesé

A partir d'aquest 1 de gener de 2017, Herralde es converteix en el president del Consell d'Administració

Jordi Herralde (Barcelona, 1935) és un dels editors més coneguts, reconeguts i respectats a tot el món, amb un prestigi que s'ha guanyat gràcies a un catàleg de mirada ample, agosarada i lúcida ("el director literari és el seu catàleg", tal i com afirmava en aquesta entrevista amb Eva Piquer, manllevant les paraules de Jaime Salinas). L'aposta l'ha conduït a un èxit continu al llarg de quatre dècades, sempre amb la coherència de mantenir-se lluny del consum fàcil, de la digestió frívola i de la voracitat més insulsa. Aquesta és, de fet, la marca empresarial –i vocacional– de l'editorial que va fundar, Anagrama.

Una editorial que aquest dilluns formalitza una transició plàcida, després de ser adquirida el 29 de gener del 2016 pel grup Feltrinelli, que aleshores passava del 49% al 99% de l'accionariat. El canvi d'any marca el nou rumb del segell i de l'històric editor, que conserva un simbòlic 1% de l'empresa, que deixa la direcció editorial i passa a ser el president del Consell d'Administració, tal com estava previst. Anagrama passa a ser dirigida per Silvia Sesé, escollida pel mateix Herralde i testimoni fefaent d'un relleu que no suposarà cap trencament abrupte amb la línia editorial fundacional, tal com han subratllat els mateixos implicats en diverses ocasions.

Una aposta per llibres de qualitat i nous autors

A l'hora de fer balanç de la feina feta, el llegat de de Jordi Herralde parla per si mateix, i de manera prou concloent: l'editor deixa un segell construït a la seva imatge i al qual ha sabut dotar d'ànima i de rigor. Des de la seva fundació –l'any 1969, en un petit pis de la zona alta de Barcelona–, Herralde ha demostrat tenir gust i olfacte per una literatura amb pes. També un ull clínic per autors de llarg recorregut. La recepta sembla fàcil, però no sempre condueix als resultats assolits per l'empresa catalana, comandada per un editor amb la capacitat de crear un món i d'interrelacionar-ne les parts a base de literatura i de molt de risc.

Editorial Anagrama porta publicats més de 3.500 títols, repartits en diverses col·leccions, i convoca tres guardons per a obra inèdita: el Premio Anagrama de Ensayo (des de 1973), el Premio Herralde de Novela (des de 1983) i el Premi Llibres Anagrama que, des del darrer any també dóna visibilitat a nous autors en llengua catalana. Com a autor, Herralde ha publicat cinc llibres relacionats amb la seva tasca professional: Opiniones mohicanas (2000), Flashes sobre escritores y otros textos editoriales (2003), El observatorio editorial (2004), Para Roberto Bolaño (2005), Por orden alfabético. Escritores, editores, amigos (2006), Homenaje a Paul Auster (2007) i Canutos con Copi. Aventuras de un editor (2008).

Herralde ha rebut diversos guardons per una trajectòria editorial farcida de moments destacats. Entre ells, el Premi Nacional a la Millor Tasca Editorial Cultural (1994) o el Premi Targa d'Argento La Stampa Tuttolibri (1999). L'any 2000 va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi per haver "renovat la sensibilitat dels lectors a través de la introducció a Espanya dels principals autors europeus i americans contemporanis, en curadíssimes traduccions" i també per la difusió en castellà "dels autors catalans més emblemàtics". El 2005 va rebre la distinció d'Oficial d'Honor de l'Excel·lentíssima Ordre de l'Imperi Britànic i el Premio Grinzane, uns guardons de prestigi als quals se'ls va afegir, l'any següent, el nomenament com a Commandeur de l'Ordre des Arts et des Lettres, a França. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La increíble historia del primer librero que llegó a millonario

Alfredo Álamo

 el 13 de octubre de 2016 en Divulgación
  • James Lackington revolucionó el mundo de las librerías en el siglo XVIII.
  • Muchas de sus técnicas siguen siendo igual de válidas hoy en día.

 

Imagen de una vieja librería con libros de segunda mano.

 

Si hubiera que elegir a un librero capaz de haber cambiado el panorama general de las librerías no escogería al que decidió poner una máquina de hacer capuchinos y vender magdalenas caras, sino a James Lackington, un humilde zapatero inglés nacido en 1746 que llegó a regentar la librería más grande de todo el siglo XVIII, gracias a la aplicación de nuevas ideas y técnicas comerciales.

 

El templo de las musas fue en su día la librería más conocida de Londres, un lugar que supuso un cambio radical en cuanto al concepto que se tenía de estos establecimientos. Lo primero que hay que decir es que llegó a manejar un inventario de unos 500 000 libros, con ventas superiores a 100 000 ejemplares al año, que le dejaban unos ingresos de 5000 libras de la época. Una verdadera fortuna hoy en día.

Lackington comenzó su carrera como zapatero, sin educación formal, pero gran aficionado a la poesía desde niño. Digamos que fue un hombre que se hizo a sí mismo y cuando logró algo de dinero decidió abrir una zapatería-librería. Sí, como lo escucháis. En pleno siglo XVIII, momento de revolución social, los libros seguían siendo objetos de lujo dedicados a clases pudientes, pero poco a poco, la clase media podía ir accediendo a este producto. Ese fue el momento que aprovechó Lackington para poner en marcha sus ideas.

En aquella época, la idea de pasar el rato en una librería era algo poco usual. Los libreros no querían tener a gente merodeando por las estanterías, algo que fue de las primeras cosas que quiso cambiar. Además, creía que había que hacer los libros mucho más accesibles, así que trató de tomar algunas medidas innovadoras para conseguirlo.

Eliminó el pago a crédito, algo también muy común en la época, pese al enfado de muchos compradores. Pensaba que si solo vendía en efectivo tendría mayor facilidad para comprar también en efectivo y ahorrarse los pagos de créditos innecesarios cuyos intereses encarecían el producto final. Su otra táctica fue cambiar la costumbre de comprar los restos de tiradas y quemar una cuarta parte de ellas para que subiera el precio de los libros. En su lugar decidió comprar todo lo que pudiera, de donde fuera, y abaratar el precio.

Finalmente optó por poner el precio más bajo posible, alardear de ello, y evitar regatear por los libros. Precio fijo, asequible y punto, algo a lo que todavía no estaba acostumbrada la gente. Poco a poco esta estrategia le dio resultado y pronto fue dueño de una inmensa librería en la que incluso montó salas de lectura para que los clientes pudieran leer un rato. Ocupaba cuatro pisos de intrincadas escaleras, cuanto más arriba subieras, más baratos eran los libros.

Otro de sus intereses fue convertirse en editor. De hecho, en 1818 lanzó una tirada muy pequeña de un librito en el que poca gente tenía confianza, de una tal Mary Shelley. La novela en cuestión era Frankenstein o el moderno Prometeo.

El éxito de Lackington fue tal que muchos de sus competidores le pedían que abandonara el negocio ya que había hecho una gran fortuna y no le hacía falta seguir trabajando, pero este librero de grandes ideas mantuvo con mano firme su librería durante años, llegando incluso a acuñar su propia moneda para usarla en el establecimiento. Finalmente vendió El templo de las musas a un primo lejano y se retiró a la campiña. Años después, la impresionante librería cayó pasto de las llamas y nunca se volvió a reconstruir.

Alfredo Álamo 

(Valencia, 1975) escribe bordeando territorios fronterizos, entre sombras y engranajes, siempre en terreno de sueños que a veces se convierten en pesadillas. Actualmente es el Coordinador de la red social Lecturalia al mismo tiempo que sigue su carrera literaria.

 

 

 

 

L'escola del manga

 El Saló del Manga dedica una exposició a l'obra de la il·lustradora Belén Ortega, autora del cartell d'aquesta edició

 

 
El seu projecte actual està basat en els personatges de la trilogia ‘Millennium'
 
La dibuixant és l'autora gràfica de la biografia de Marc Márquez, campió del món de Moto GP

La granadina Belén Ortega és un exemple de dibuixant i il·lustradora que s'hi ha dedicat gràcies al seu interès pel manga i l'anime, encara que les seves influències hagin acabat sent molt diverses i l'empremta japonesa s'hagi anat desdibuixant. Ortega ha estat l'encarregada de dibuixar el cartell d'aquest any del Saló del Manga, que a més dedica una exposició retrospectiva a la seva obra, que es pot veure fins demà, dia que el saló tancarà les portes.

Ortega explica que va ser la televisió la que li va despertar la passió per l'animació nipona. “I més endavant vaig descobrir la figura dels samurais i em va captivar l'època feudal japonesa. Per això la meva primera obra, Himawari, està ambientada en aquell temps.” El seu interès pel país la va portar a demanar una beca que la Universitat de Granada tenia amb el Japó, i va estar un temps estudiant a Osaka.

Retorn als orígens

Ara Ortega conserva reminiscències d'aquell interès, però matisa: “Per l'estil gràfic, pel format i pel mercat al qual m'adreço, el meu dibuix actual no té gaire a veure amb el manga.” D'alguna manera, doncs, el cartell del saló suposa un cert retorn als orígens: “He volgut plasmar el que recordava que sentia quan començava a venir al Saló del Manga, amb disset anys; per això és una mica retro.”

Una prova de la diversitat d'interessos d'Ortega és Pájaro indiano(Norma), una obra que considera “molt, molt personal” i que està ambientada a la Costa Brava de finals del segle XIX. Aquest projecte va néixer per participar en un concurs que no va guanyar, però que –gràcies al fet d'anar pujant imatges a internet– va fer que Norma Editorial es fixés en ella i li encarregués l'àlbum que fins ara li ha donat més projecció: el biogràfic Marc Márquez: la història d'un somni. Aquest còmic reconstrueix la vida de l'actual campió del món de Moto GP. La dibuixant reconeix: “Em sonava, tot i que jo no seguia les curses de motos. A mesura que m'hi anava endinsant, però, vaig veure que hi havia una història molt bona.” Per al llibre, es va entrevistar amb Márquez –“em va demanar que li dibuixés la mascota que fa servir ara”–, i va aprendre des de zero tot el que fa referència a aquest món anant a circuits “per entendre bé com funcionava tot”. “Tu ho has d'entendre perquè el lector no es perdi i senti que està en una cursa. Mai havia dibuixat vehicles, i és molt complicat fer dinàmic un objecte inanimat.” Marc Márquez: la història d'un somni suposa per a Ortega “un equilibri entre el manga i la bande desinée” amb el qual es va sentir “molt còmoda”.

Si Marc Márquez: la història d'un somni ha donat a conèixer la il·lustradora més enllà dels cercles habituals dels lectors de còmic, el seu projecte actual li podria suposar un trampolí internacional: es tracta de la continuació en còmic de la trilogia Millennium, de Stieg Larsson, escrita pel guionista Sylvain Rungber i publicada per l'editorial francesa Dupuis, i que divergeix argumentalment de les seqüeles literàries de David Lagercrantz. La gran popularitat a tot el món de les novel·les fa que aquesta feina li estigui resultant “molt dura, amb una gran pressió psicològica”. “Ha estat el més difícil que he fet fins ara. M'estic forçant per estar a l'altura del que vull fer, és una lluita constant en cada pàgina.” Els precedents gràfics de Millennium li han pesat: “Vaig estar analitzant els còmics anteriors sobre Millennium, de Josep Homs, que són molt bons. I, d'altra banda, volia que el personatge de Lisbeth Salander s'assemblés a Noomi Rapace, la protagonista de les pel·lícules sueques, que té unes faccions angulars increïbles. Estic molt habituada a inspirar-me en gent real per dibuixar els personatges; queden molt més humanitzats i personals, i m'acostumo a basar en actors per crear-los.” I és que una de les grans fonts d'inspiració visual d'Ortega són el cinema i la televisió: “Els plans de les sèries són una joia a l'hora de pensar en un còmic, per la composició i també pel color.”

 

‘Pokémon' rep un dels premis

A més de Junji Ito –vegeu entrevista al costat–, els premis del Saló del Manga (atorgats pels lectors) van ser ahir per a Your lie in april, de Naoshi Arakawa (millor shonen manga); Orange, d'Ichigo Takano (millor shojo manga); Buenas noches, Punpun, d'Iniö Asano (millor seinen manga); Pokémon, dels convidats al saló Hinedori Kusaka i Satoshi Yamamoto (millor kodomo manga); Dragon fall, d'Álvaro López i Nacho Fernández (millor manga espanyol); Haikyu!! Los ases del vóley (millor DVD o Blu-ray d'anime); Re: Zero - Starting life in another world, emesa per Crunchyroll, i Abogada soltera (millor fanzín).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

Programa en PDF:

“L’òmnibus de la mor. Parada Falset” presentat pel seu autor, Toni Orensanz

“L’òmnibus de la mort. Parada Falset” presentat pel seu autor, Toni Orensanz

Dijous 13 de març 2014 a les 19 h

Toni Orensanz és  periodista i guionista, col·laborador habitual del diari La Vanguardia i de nombrosos mitjans locals i nacionals.

La destrucció d’un monòlit als “Caídos por Dios y por España” a Falset l’any 1991 desembocà en una recerca sobre la violència revolucionària a l’estiu del 1936. El llibre explica el funcionament del grup armat “La Brigada de la mort” que va deixar un rastre de sang per les terres de l’Ebre de Catalunya i l’Aragó.

Museu de L’Hospitalet – Can Riera. Espai de memòria de L’Hospitalet

C. Riera de l’Escorxador 17 (L’Hospitalet de Llobregat)

 

Us hi esperem!

Cinc motius per venir a sopar amb PEP COLL

febrero 28th, 2014

L’H Espai de Lletres

Cinc motius per venir a sopar amb

 PEP COLL

 1.- Perquè Pep Coll és home de lletres i home de muntanya, i tot just acaba de fer, després d’una exigent aproximació, un cim literari: Dos taüts negres i dos de blancs.

2.- Perquè és cronista dels Pirineus, de la seva gent i del territori. Nosaltres que sabem l’esforç i la necessitat de ‘fer ciutat’ a L’Hospitalet, entendrem i gaudirem d’un escriptor que té vocació de ‘fer territori’.

3.- Perquè Pep Coll és un savi escriptor, arrelat i humil: escriu després d’escoltar, explica després d’observar, descriu després de contemplar… i contempla després de trescar. Així va néixer Muntanyes maleïdes. Un altre cim, coral i literari.

4.- Perquè és un home compromès amb la terra, perquè escriu sobre vides de persones humils que ningú no recordaria, perquè ha salvat mots i històries tradicionals de la narració oral. I perquè fent tot això, és un dels millors.

5.- Perquè Pep Coll a més d’escriptor, lector, bon conversador i home de muntanya, ha estat més de 30 anys professor d’institut, de llengua i de literatura… De la literatura que, com sabeu, serveix per explicar-nos i per emocionar-nos, parlarem amb ell… Vine a respirar “aire fresc”

 !!! El sopar el farem el divendres 28 de Febrer de 2014 a les 20h. la Bodegueta de la Masia-Museu Serra, (plaça de la Remunta de L’H)

Preu del sopar 22 .-(Socis 3/4 x 5/4, 20 €). (Amb cocktail de benvinguda).

 

IMPORTANT.- Reservar abans del 26 de febrer espaidebat@gmail.com o al telèfon 93 338 89 25

 Organitza: TRES QUARTS PER CINC QUARTS (Assoc. UNESCO de L’H) . BIBLIOTEQUES DE L’HOSPITALET.

 Col·labora: Llibreria Perutxo, La Bodegueta de la Masia-Museu Serra.

“Males arts” d’Albert Gassull Presentación de libro

febrero 28th, 2014

“Males arts” d’Albert Gassull

Presentación de libro
Fecha inicio: 06/03/2014
Hora: 19

Duración aprox.: 1 hora
Tipo de entrada: Libre
Precio: Gratuito

Lugar:
AV Josep Tarradellas i Joan 44  (L’Hospitalet de Llobregat)
Con una trama ágil y un lenguaje fresco, “Malas artes” hace un boceto con trazo preciso de aquella sociedad ansiosa que se dejó atrapar por los espejismos surgidos de un momento insólito; un pasado reciente que se ha alejado a toda prisa. La novela recrea la fiebre immobiliaria española entre los años 2002 y 2007. 6 de marzo 19 h

 

Mor la poeta Joana Raspall als 100 anys

thumb_474__4

S’ha mort la poetessa i novel·lista Joana Raspall

 

Enguany la Generalitat li va lliurar la Medalla Centenària

La novel·lista, poetessa, autora teatral i lexicògrafa Joana Raspall s’ha mort a cent anys a Sant Feliu de Llobregat. Ho ha anunciat la seva família mitjançant Twitter. ‘Convidem totes les aules de totes les escoles de Catalunya a recordar Joana Raspall llegint un dels seus poemes!’, ha afegit la família, que ha fet córrer l’etiqueta #gràciesJoana.

Joana Raspall era novel·lista, poetessa, autora teatral i lexicògrafa, autora de tres diccionaris, de sinònims, de locucions i frases fetes, i d’homònims i parònims. Fou una de les pioneres del gènere de poesia infantil a Catalunya. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva activitat en favor de la llengua i la cultura catalanes i el 2010 va rebre la Medalla al Treball Francesc Macià. El juliol del 2012, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va declarar el 2013Any Joana Raspall, per a commemorar el centenari del seu naixement.

A ‘Joana Raspall. Batec de paraules‘, que acaba de publicar El Cep i la Nansa amb tota la seva poesia lírica, la seva biògrafa, Carme Arenas, comenta al pròleg que el tema de la mort va ésser present i recurrent en molta de la seva poesia: ‘Una poesia dedicada a la reflexió que ara, a la vellesa, es mira el darrer moment amb tota la serenor, veient com s’acosta. La mort hi és tractada en primer lloc com el tancament d’un cicle en el qual morir i néixer són part de la mateixa cosa, que la poeta afronta amb la mateixa actitud.’

‘L’acostament de la mort no sols aporta serenor’, afegia Arenas, que esmentava el poema ‘Sense esglai’: ’Tot ho ha engolit el temps, / i m’ha deixat la calma / de poder comptar els passos, / cada dia més lliure / de pors i recances.’ ‘Perquè la poeta hi arribarà a establir una relació d’amistat en un diàleg d’igual a igual (‘No sé quin tombant m’esperes. / Només sé que ja hi ets; que sempre hi has estat’) en el bellíssim poema ‘Amiga mort’, escrit a noranta-un any i que tanca aquest apartat i el present volum, resultat d’una vida dedicada a la millor literatura i al servei del país.’

A la iniciativa Memoro, hi ha dues entrevistes amb Raspall, on recorda la infantesa amb l’avi a Sant Feliu i l’època de l’escola a Perpinyà.

 

ELS LLIBRES

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l’acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l’estimes.

Tot allò que et donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t’abrigarà contra el fred
d’ignorància i de tristesa.
Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia

JOANA RASPALL

 

De librerias

diciembre 2nd, 2013

diadelaslibrerias_forges

De librerías

 

La librera de raza, el librero fetén, son seres que leen por vicio pero también por el prurito de hacerse imprescindibles en la vida de sus clientes

 

Elvira Lindo  27 NOV 2013 - 

 

 

 

Hay seres humanos que venden libros. Y hay libreros. Los libreros también son seres humanos que venden libros, pero han de sumar otras cualidades que definen su noble oficio. Sin ellas, el librero es un farsante. Por ejemplo, si usted va a una librería y pregunta por James Salter y el dependiente se encoge de hombros y le dice, ni idea, se trata de un ser humano que vende libros, pero no de un librero.

 

La librera de raza, el librero fetén, son seres que leen por vicio pero también por el prurito de hacerse imprescindibles en la vida de sus clientes. El librero puede llegar a ser tan importante en nuestra vida como el boticario. Con eso lo digo todo. El librero no se lee todos los libros de principio a fin (es humano), pero domina la técnica de la lectura en diagonal, y algunos libros los encara de esta manera, es decir, los cata, como los buenos fruteros. Suele acertar. Lo que sí sabe leer un buen librero es el estado de ánimo del cliente, ya digo, como el boticario, así que le prescribirá un libro que mejore su mal. Eso es algo que, por ejemplo, Amazon, que no es un ser humano aunque venda libros, no sabe calibrar.

 

La librera quiere vender todos los libros que pueda, pero como desea que sus clientes fieles se vayan contentos, con un sutil gesto en la mirada les señala un volumen u otro. Todo con mucho tacto, porque la librera se cuida de hablar mal de ciertos libros a gritos. Cuando se toma confianza con un librero es muy posible que uno acabe tomándose un café con leche con él en el bar de al lado. Una vez fuera del negocio, librero y cliente se lanzan a poner a parir a media España. Eso es humanísimo, propio de libreros y lectores. Y ya no digo de autores.

 

El viernes, los libreros celebran su día, el de las librerías. Abrirán hasta las diez. Díganles que van de mi parte: le harán un 5% de descuento.

 

Elena Poniatowska gana el Premio Cervantes 2013

noviembre 19th, 2013

Biografía

Elena Poniatowska recibió, al nacer, el título de princesa Hélène Elizabeth Louise Amélie Paula Dolores Poniatowska Amor, hija del príncipe Jean Joseph Evremond Sperry Poniatowski, descendiente de la familia del rey Estanislao II Poniatowski dePolonia— y de María de los Dolores (Paula) Amor de Yturbe. Su familia emigró deFrancia a México a consecuencia de la segunda guerra mundial: Elena llegó a los diez años de edad con su madre —nacida en 1913 en París en una familia porfiriana exiliada en Francia tras la revolución mexicana; el padre continuaría combatiendo y se reuniría con ellas después de finalizada la contienda—3 y su hermana Kitzya a la Ciudad de México. Allí, ambas niñas aprendieron el castellano de su nana Magdalena Castillo. A los 10 años fue enviada a los Estados Unidos a estudiar, primero en un colegio católico de Filadelfia y después en el Manhattanville College de Nueva York.4

Ya de regreso en México, comenzó en 1954 su carrera periodística: trabajó primero en el periódico Excélsior, y el año siguiente comenzó su colaboración en el periódicoNovedades, que continuaría prácticamente durante toda su vida. Actualmente escribe para el periódico La Jornada. Sus entrevistas a autores mexicanos y extranjeros alcanzaron gran éxito, y más tarde algunas de ellas se reunieron en Palabras cruzadas(1961) y en Todo México (1990). Poniatowska ha escrito en numerosas publicaciones, tanto nacionales como internacionales.

El primer libro de ficción que publicó aquel mismo año fue Lilus Kikus, una colección de cuentos, seguida en 1963 por Todo empezó el domingo. Mientras tanto, en 1955 había nacido su primer hijo, Emmanuel. En 1965 viajó a Polonia con su madre, y desde allí envió a Novedades una serie de crónicas en las que “cuestionaba el sentido de moral establecido, el de justicia y en general, el absurdo de la vida”.3

Firmando libro sobre Mariana Yampolskyen el Museo de Arte Popular en 2012

El reconocimiento internacional le vino con sus libros de testimonios, Hasta no verte, Jesús mío (1969), novela basada en una larga entrevista a la lavandera Josefina Bórquez, y especialmente con La noche de Tlatelolco (1971), acerca de la matanza, principalmente de estudiantes, ocurrida el 2 de octubre de 1968 en la Plaza de las Tres Culturas.

El año de aquella tragedia nacional Poniatowska se casó con el astrofísico mexicano Guillermo Haro (1913-1988), con quien tuvo dos hijos más: Felipe y Paula. Pocos meses después murió su hermano Jan en un accidente automovilístico (había nacido en 1947, en México), y el padre de la escritora, por el impacto emocional, falleció al poco tiempo.3

Poniatowska ha escrito cuentos, novelas, teatro y poesía. Entre las constantes de su obra encontramos la presencia de la mujer y su visión del mundo, la ciudad de México con su belleza y sus problemas, las luchas sociales, la vida cotidiana, la literatura, la denuncia de injusticias y la crítica social. Como creadora, se apoya en los recursos de la entrevista y la investigación periodística e histórica, quizá por ello su narrativa tiene mucho de testimonio, reportaje de investigación”, señalan Angélica Arreola y Laura Navarrete.5

«Sus escritos, especialmente sus crónicas, son una fuente excelente de información cultural, política, sociológica, económica e histórica de México y su pueblo», dice una enciclopedia en lengua inglesa.6

A pesar de sus orígenes aristocráticos, Poniatowska ha sido políticamente de izquierday una defensora de los derechos humanos que ha influido con sus puntos de vista sobre los sectores intelectuales más prominentes de México. Como dice la editorialAlfaguara, es una «periodista y escritora comprometida», que «a menudo ha puesto su pluma al servicio de las causas más justas».7

En las elecciones presidenciales de 2006 apoyó a Andrés Manuel López Obrador, el candidato de la Coalición Por el Bien de Todos, quien ha sido presidente del Partido de la Revolución Democrática (PRD). Ante la crítica de algunos sectores, 24 destacados escritores extranjeros, entre los que figuraba el el premio Nobel 1998 José Saramago, firmaron una carta en su apoyo. Ese mismo año, participó en julio, junto con otros intelectuales, en la firma de un desplegado que condenaba los ataques israelíes al Líbano. El embajador de Israel en México acusó a los firmantes de apoyar el terrorismo.

A partir del 2007, el gobierno de la Ciudad de México, a través de la Secretaría de Cultura, ha instaurado el Premio Iberoamericano de Novela «Elena Poniatowska», dotado de 500,000 pesos. El ganador de la primera edición de este certamen fue el novelista y licenciado en filosofía mexicano, Álvaro Uribe, por su novela Expediente del atentado.

En 2013 fue galardonada con el Premio Cervantes.

Es sobrina de la poetisa mexicana Pita Amor (1918-2000).

Premios y distinciones

Poniatowska en 2008

  • Premio Mazatlán de Literatura 1971, por Hasta no verte Jesús mío.
  • Premio Nacional de Periodismo de México 1978, por sus entrevistas.8
  • Doctorado honoris causa, Universidad Autónoma de Sinaloa, 1979.9
  • Doctorado honoris causa, Universidad Autónoma del Estado de México, 1980.
  • Premio Manuel Buendía 1987, por méritos relevantes como escritora y periodista (otorgado por varias universidades).
  • Premio Coatlicue 1990 como la mujer del año, otorgado por Debate Feminista y Divas.
  • Premio Mazatlán de Literatura 1992, por Tinísima.
  • Premio Juchimán de Plata 1993 en ciencias y técnicas de la comunicación, otorgado por laFundación Juchimán.
  • Doctorado honoris causa, otorgado por la New School of Social Research de Nueva York, 1994.
  • Doctorado honoris causa, otorgado por la Florida Atlantic University, Boca Ratón, 1995.
  • Premio Alfaguara de Novela 2001, por La piel del cielo.
  • Doctorado honoris causa, otorgado por la Universidad Nacional Autónoma de México en 2001.
  • Doctorado honoris causa, Manhattanville College, Nueva York, 2001
  • Premio Nacional de Ciencias y Artes en el área de Lingüística y Literatura 200210
  • Premio María Moors Cabot 2004, otorgado por la Universidad de Columbia.
  • Doctorado honoris causa, otorgado por la Universidad Autónoma de Puebla, 2002.
  • Premio Rómulo Gallegos 2007, por El tren pasa primero.
  • Premio Internacional Strachit de Martin, 2008.
  • Premio Nacional de la Asociación de Radio Difusores Polonia, 2008.
  • Premio Internacional Fray Domínico Weinzierl, 2009.
  • Premio Agustín Delgado, 2009.
  • Presea Rosario Castellanos, 2010.
  • Premio Eugenio Galo Espejo Cevallos, 2010.
  • Doctorado honoris causa, Universidad de Puerto Rico, 2010.
  • Premio Biblioteca Breve 2011 por el libro Leonora
  • Mención de Honor y Presea Diego Marcelo Morales Ytalco 2011
  • Doctorado honoris causa, otorgado por la Universidad de París VIII Vincennes-Saint-Denis, 2011.11
  • Premio Internacional Alberto Spencer Schwiebert Rosalito, 2012.
  • Premio Frida Dimitra Kahlo Witteven-Villagomez, Bolivia, 2012.
  • Nombramiento de un tren del Metro de la Ciudad de México con su nombre, 2012.12
  • Mención de honor y distinción “De las Higuerillas” por parte de la Universidad OG Mandino 2012
  • Premio Cervantes 2013

Obras

Lilus Kikus, México: Los Presentes, 1954; edición más reciente: México, Era, 1991 ISBN 968-411-132-0.
Melés y Teleo. Apuntes para una comedia. México: Revista Panoramas, 1956.
Todo empezó el domingo. Ilustraciones de Alberto Beltrán. México: Fondo de Cultura, 1963. edición más reciente: México: Océano de México, 1998 (Tiempo de México). ISBN 970-651-052-4
Palabras cruzadas. Crónicas. México: Era, 1961. (Biblioteca Era)
Hasta no verte, Jesús mío. México, 1969. Edición más reciente: Barcelona: Nuevas Ed. de Bolsillo, 2002 (Ave Fénix de bolsillo; 326,4). ISBN 84-8450-829-3.
La noche de Tlatelolco. Testimonios de historia oral. México 1971. Edición más reciente: México, Era, 1993, ISBN 968-411-220-3, sobre la matanza del 2 de octubre de 1968 (crónica)
Querido Diego, te abraza Quiela. México 1978; edición más reciente: México: Era, 1988 (Biblioteca Era; 109). ISBN 968-411-214-9.
De noche vienes. México: Grijalbo, 1979; edición más reciente: México: Era, 1992, ISBN 968-411-136-3.
Gaby Brimmer. México: Grijalbo, 1979. ISBN 968-419-101-4. edición más reciente: 3. ed. Buenos Aires; México; Barcelona: Grijalbo, 1980.
Fuerte es el silencio. México 1980; edición más reciente: México: Era 1991 (Biblioteca Era; 128/10: Serie crónicas) ISBN 968-411-054-5 (crónica).
Domingo 7. México 1982; edición más reciente: México: Océano, 1985. ISBN 968-493-023-2.
El último guajolote. México: Cultura/SEP; Martín Casillas, 1982. (Colección Memoria y olvido: imágenes de México).
¡Ay vida, no me mereces! Carlos Fuentes, Rosario Castellanos, Juan Rulfo, la literatura de la Onda. México, 1985; edición más reciente: México: Joaquín Mortiz, 1992. ISBN 968-27-0495-2
La “Flor de Lis”. México: Ed. Era, 1988; edición más reciente: México: Era, 1992. ISBN 968-411-171-1 (novela).
Nada, nadie. Las voces del temblor. México: Era, 1988; edición más reciente: México: Era, 1994 (Biblioteca Era: Crónica). ISBN 968-411-173-8 (crónica sobre el terremoto de 1985).
Todo México I-VII. México: Diana, 1991-2002. ISBN 968-13-2093-X.
Tinísima. México 1992: edición más reciente: México: Era, 1993. ISBN 968-411-305-6 (novela).
Luz y luna, las lunitas. México: Era, 1994. ISBN 968-411-374-9.
Paseo de la reforma. Barcelona: Plaza & Janés, 1996 (Ave Fénix: serie mayor) ISBN 968-11-0193-6.
Las soldaderas. México: Era, 1999. ISBN 968-411-451-6 ISBN 970-18-2068-1.
Octavio Paz, las palabras del árbol. Barcelona: Plaza & Janés, 1998. ISBN 968-11-0299-1.
Las mil y una… La herida de Paulina. Barcelona: Plaza & Janés, 2000. ISBN 968-11-0405-6.
Juan Soriano. Niño de mil años. México: Plaza y Janés, 2000. ISBN 968-11-0331-9.
Las siete cabritas. México: Era, 2000 (Biblioteca Era: 40). ISBN 968-411-498-2.
Mariana Yampolsky y la bugambilia. México: Plaza & Janés, 2001. ISBN 968-11-0466-8.
La piel del cielo, Madrid: Alfaguara, 2001. ISBN 84-204-4241-0 (novela, ganadora del Premio Alfaguara de Novela 2001).
Tlapalería. México: Era, 2003 (Biblioteca Era: Narrativa). ISBN 968-411-564-4 (cuentos).
Obras reunidas. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2005. ISBN 968-16-7812-5 (obra completa).
El tren pasa primero. Madrid: Alfaguara, 2006. ISBN 84-204-6983-1 (novela) Premio Rómulo Gallegos 2007.
La Adelita. México: Tecolote, 2006. ISBN 9709718525 (cuento infantil).
Amanecer en el Zócalo. Los 50 días que confrontaron a México. México: Planeta, 2007, ISBN 978-970-37-0610-5 (crónica).
La herida de Paulina: crónica del embarazo de una niña violada. México: Planeta, 2007. ISBN 9703706754 (crónica).
El burro que metió la pata. México: Tecolote, 2007. ISBN 9789709718768 (cuento infantil).
Rondas de la niña mala. México: Era, 2008. ISBN 9789684117129 (poesía).
Jardín de Francia. México: Fondo de Cultura Económica, 2008. ISBN 978-968-16-8582-9 (Colección: Letras Mexicanas).
Boda en Chimalistac. México: Fondo de Cultura Econónica, 2008. ISBN 9789681685638 (cuento infantil).
Paseo de la Reforma. México: Joaquín Mortiz, 2009. ISBN 978-607-07-0229-7.
No den las gracias. La colonia Rubén Jaramillo y el Güero Medrano. México: Era, 2009. ISBN 978-607-445-025-5 (crónica).
Octavio Paz: Las palabras del árbol. México: Joaquín Mortiz, 2009. ISBN ISBN 978-607-07-0228-0.
La vendedora de nubes. México: Diana, 2009. ISBN 9786070702532 (cuento infantil).
Leonora. México: Seix Barral, 2011. ISBN 6070706323 (biografía de Leonora Carrington).

Elena Poniatowska gana el Premio Cervantes 2013

noviembre 19th, 2013

1384869783484elenadnAGENCIAS. 19.11.2013 – 14:29h

La periodista y escritora mexicana Elena Poniatowska ha sido galardonada este martes con el Premio Cervantes 2013, el más importante de las letras hispanas, por su “brillante trayectoria literaria y una dedicación ejemplar al periodismo siempre desde un firme compromiso con la historia contemporánea”. Se trata de un reconocimiento que concede cada año el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte y que está dotado con 125.000 euros. Se cumple la ley no escrita de repartir el premio entre Latinoamérica y España alternativamenteEl ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert, ha anunciado este martes el fallo del Premio de Literatura en Lengua Castellana Miguel de Cervantes, destacando la “contribución literaria” de la galardonada así como su presencia en los medios de comunicación y su compromiso. “En una conversación gratísima que he tenido con ella para comunicarle el premio ha mostrado un agradecimiento sin límites al jurado” ha indicado Wert, que se ha referido a la “casi impaciencia” que ha expresado Poniatowska por recibir el galardón que le será entregado en una ceremonia el próximo 23 de abril. “Nunca me habían dado sin merecerlo yo las gracias tan efusivamente”, ha indicado el titular de Cultura. Cuarta mujer que lo recibe Poniatowska se ha convertido en la cuarta mujer que gana el Premio Cervantes en los 38 años de vida, después de las españolas María Zambrano (1988) y Ana María Matute (2010) y la cubana Dulce María Loynaz (1992). Autora de obras emblemáticas que describen el siglo XX desde una proyección internacional e integradora, Poniatowska constituye, según el jurado, “una de las voces más poderosas de la literatura en español en estos días”. Es una de las voces más poderosas de la literatura en españolOcho votaciones sucesivas han sido necesarias para designar por mayoría a la ganadora por parte de un jurado compuesto por 11 miembros, que ha estado presidido por el director de la Real Academia de la Lengua, José Manuel Blecua. José Manuel Caballero Bonald ha destacado el compromiso de la escritora con la realidad histórica mexicana, así como su indagación en la lengua.  En esta edición ha vuelto a cumplirse la ley no escrita que cada año reparte alternativamente el premio entre Latinoamérica y España, después de que en 2012 recayera en el escritor español José Manuel Caballero Bonald, que ha formado parte del jurado que ha fallado el premio. Los reyes le entregarán el premio El 23 de abril de 2014 —aniversario del fallecimiento de Miguel de Cervantes—, los reyes harán entrega de este galardón, considerado como el Premio Nobel de las letras castellanas, en una ceremonia que tendrá lugar en el Paraninfo de la Universidad de Alcalá de Henares, cuna del escritor. Autora de más de cuarenta obras, entre las que destaca ‘Hasta no verte Jesús mío’De padre francés y madre mexicana, Poniatowska, nacida en París en 1932 es autora de más de cuarenta obras (ensayos, cuentos y testimonios traducidos a más de 20 idiomas) entre las que destaca Hasta no verte Jesús mío o La piel del cielo. Además, ha ganado numerosos premios, entre ellos el Nacional de Periodismo de México, el Mazatlán de Literatura, el Alfaguara de Novela, el Rómulo Gallegos y el Biblioteca Breve. “Es un regalo del cielo” La escritora afirmó que el galardón es “un regalo del cielo”, que en absoluto se lo esperaba y fue para ella “una gran sorpresa”. “No me lo esperaba para nada y para mí es una gran sorpresa. Me despertaron con esa llamada y ha sido una enorme alegría, desde luego”, dijo la escritora en entrevista telefónica desde su casa en Ciudad de México.

Poniatowska se ha convertido en la cuarta mujer que gana el Premio Cervantes en los 38 años de vida que tiene el galardón, después de las españolas María Zambrano (1988) y Ana María Matute (2010) y la cubana Dulce María Loynaz (1992). Autora de obras emblemáticas que describen el siglo XX desde una proyección internacional e integradora, Poniatowska constituye, según el jurado, ”una de las voces más poderosas de la literatura en español en estos días”.

Ocho votaciones sucesivas han sido necesarias para designar por mayoría a la ganadora

El Premio Cervantes, considerado el Nobel español y creado en 1975 por el Ministerio de Cultura, está dotado 125.000 euros y reconoce la figura de un escritor que con el conjunto de su obra haya contribuido a enriquecer el legado literario hispano.Ocho votaciones sucesivas han sido necesarias para designar por mayoría a la ganadora por parte de un jurado compuesto por 11 miembros, que ha estado presidido por el director de la Real Academia de la Lengua, José Manuel Blecua.

José Manuel Caballero Bonald ha destacado el compromiso de la escritora con la realidad histórica mexicana, así como su indagación en la lengua. Respecto a los nombres que se barajaban como posibles candidatos a obtener el premio este año, Caballero Bonald ha indicado que era una “quiniela rara” que no se correspondía “exactamente”.

Además, el jurado ha estado integrado por el ganador de la edición del pasado año, José Manuel Caballero Bonald, mientras que galardonado de 2011, Nicanor Parra, ha excusado su presencia.

También han formado parte del jurado Renée Ferrer, de la Academia Paraguaya de la Lengua Española; María Pilar Celma Valero, de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas, y Diego Valadés Ríos, de la Unión de Universidades de América Latina. Además, estaban María Dolores López Enamorado, propuesta por el Instituto Cervantes, y Fernando Rodríguez Lafuente, a petición del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

“¿Qué es el éxito? El éxito es un ratito. Uno nunca consigue absolutamente nada en esta vida. Como decía mi madre, aquí había un cantante que se llamaba Cri-Cri que cantaba ‘allá en la fuente había un chorrito, se hacía grande, se hacía chiquito’. Así es el éxito”,contaba la escritora en una entrevista de hace un año con este periódico. A lo largo de su trayectoria,  por su novela La piel del cielo.

Todos los ganadores del Cervantes

2012. José Manuel Caballero Bonald-, 2011. Nicanor Parra, -2010. Ana María Matute,- 2009. José Emilio Pacheco – 2008. Juan Marsé – 2007. Antonio Gamoneda – 2005. Rafael Sánchez Ferlosio – 2003. Gonzalo Rojas – 2002. José Jiménez Lozano  – 2001. Álvaro Mutis – 2000. Francisco Umbral – 1999. Jorge Edwards – 1998. José Hierro - 1997. Guillermo Cabrera Infante – 1996. José García Nieto – 1995. Camilo José Cela – 1994. Mario Vargas Llosa – 1993. Miguel Delibes – 1992. Dulce María Loynaz – 1991. Francisco Ayala – 1990. Adolfo Bioy Casares – 1989. Augusto Roa Bastos – 1988. Ernesto Sábato – 1983. Rafael Alberti – 1982. Luis Rosales – 1981. Gerardo Diego – 1978. Dámaso Alonso – 1977. Alejo Carpentier – 1976. Jorge Guillén

 

Doris Lessing, una veu contra les injustícies del segle XX

noviembre 18th, 2013

Doris Lessing

S’HA MORT L’ESCRIPTORA DORIS LESSING

Va guanyar el Nobel de literatura l’any 2007 i el premi Internacional Catalunya el 1999

L’escriptora britànica Doris Lessing, guanyadora del premi Nobel de literatura de l’any 2007, es va morir ahir, a l’edat de noranta-quatre anys. Havent rebut molts guardons, va esdevenir un dels noms de referència del feminisme i de la lluita contra l’apartheid. Lessing té un bon grapat de llibres traduïts al català.

Heus-ne ací uns quants exemples: ‘El quadern daurat’ (Edicions 62), ‘El somni més dolç’ (la Magrana), ‘Mara i Dann: una aventura’ (Empúries), ‘La terrorista bona’ (Enciclopèdia Catalana), ‘L’amor, una altra vegada’ (Destino), ‘Dintre meu’ (Destino), ‘Històries de Londres’ (Destino) i ‘Passejant per l’ombra’ (Destino).

Doris Lessing, filla d’un oficial de l’exèrcit britànica, va néixer el 1919 a Kermanshah, a l’Iran. Als sis anys la seva família, se’n va cap a l’antiga Rhodesia intentant tenir una vida millor coreant blat de moro i tabac, expectatives que no es compleixen. El 1949, va abandonar el continent africà i es traslladar a Londres. La seva vida a l’Àfrica la marca profundament. L’autora no defuig mai el compromís polític i n’afronta les contradiccions. El 1950 va escriure la primera novel·la, ‘The grass is singing’, on hi ha pinzellades de l’experiència que va tenir a l’Àfrica i de les seves idees polítiques: fou militant comunista fins el 1954.

Les seves obres tracten dels conflictes culturals, les injustícies de la desigualtat racial i la tensió entre ètica personal, creació artística i compromís polític, tal com destaca . ‘El quadern daurat’, la seva obra més coneguda, fou publicada originalment el 1962 i va significar la consagració de Lessing com a icona del feminisme.

Fou guardonada el 1999 amb el  de la Generalitat, que s’atorga anualment a persones que han contribuït a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.

noviembre 18th, 2013
Traductor: Pablo Sorozábal
Tamaño: 14 x 22 cm.
Encuadernación: Cartoné
Páginas: 832
PVP: 29,50 euros
ISBN: 978-84-15717-64-5Entre el 20 de septiembre de 1912 y el 16 de octubre de 1917 Franz Kafka escribió las más de quinientas cartas que componen este libro. Fueron dirigidas a la mujer con la que, tal cual era a veces su convicción, quería casarse, con la que se prometió en dos ocasiones y con la que rompió en otras tantas. Las escribe un joven Kafka que se debate entre dos pasiones: el amor por Felice y su entrega al oficio de escritor.

«Últimamente he visto con asombro de qué manera se halla usted ligada íntimamente a mi trabajo literario», escribe en una de ellas el autor checo, y a lo largo de estas apasionadas y apasionantes páginas seremos testigos privilegiados del proceso de creación de sus principales obras.

Además, nos sitúan en un tiempo y en un espacio: la Praga de Kafka, su casa y su trabajo, su familia y, especialmente, sus lecturas: «Siento como parientes consanguíneos míos a Grillparzer, Dostoyevski, Kleist y Flaubert [...] solamente Dostoyevski se casó, y quizás solo Kleist, cuando, bajo la presión de aflicciones externas e internas, se pegó un pistoletazo junto al Wannsee, encontró la salida
que necesitaba».

«Las Cartas están llenas de temor, indecisión, desvalimiento y, en primer término, inconcebibles dosis de intimidad. Nadie se ha desnudado tan atrozmente como el hombre que se confiesa y flagela ante Felice. No obstante, todo está formulado de una manera que lo convierte en ley y conocimiento. Nada de lo que leemos se puede olvidar. Es como si hubiera sido escrito bajo nuestra piel.»

José Emilio Pacheco
      
  
  
  
 
 
Autor / Franz Kafka
 
Franz Kafka (Praga, 1883 – Kierling, Austria, 1924)Escritor checo en lengua alemana. Nacido en el seno de una familia de comerciantes judíos, Franz Kafka se formó en un ambiente cultural alemán, y se doctoró en Derecho. Pronto empezó a interesarse por la mística y la religión judías, que ejercieron sobre él una notable influencia.
Su obra, que nos ha llegado en contra de su voluntad expresa, pues ordenó a su íntimo amigo y consejero literario Max Brod que, a su muerte, quemara todos sus manuscritos, constituye una de las cumbres de la literatura alemana y se cuenta entre las más influyentes e innovadoras del siglo xx.
En 1913, el editor Rowohlt accedió a publicar su primer libro, Meditaciones, que reunía extractos de su diario personal, pequeños fragmentos en prosa de una inquietud espiritual penetrante y un estilo profundamente innovador, a la vez lírico, dramático y melodioso. Sin embargo, el libro pasó desapercibido; los siguientes tampoco obtendrían ningún éxito fuera de un círculo íntimo de amigos y admiradores incondicionales.
Entre 1913 y 1919 Franz Kafka escribió El proceso, La metamorfosis y La condena y publicó El fogonero, que incorporaría más adelante a su novela América, En la colonia penitenciaria y el volumen de relatos Un médico rural.
 

 

noviembre 18th, 2013

Novetat editorial

LLum de guàrdia

 

Llum de guàrdia

Traducció de Yannick Garcia

Joseph O’Connor reviu el commovedor destí de l’actriu Molly Allgood i la passió sense límits entre ella i el famós dramaturg John Millington Synge, autor, entre altres obres, de Les illes Aran.

9788415835196 (1)

Llum de guàrdia
Joseph O’Connor
Traducció de Yannick Garcia
isbn 978-84-15835-19-6
Mirmanda, 117
320 pàgines
18,00 euros
Dublín, 1907. Era actriu, pobra, irreverent, rebel i sensual. Es deia Molly Allgood i s’havia enamorat perdudament de John Synge, el famós dramaturg de salut fràgil que treballava amb ella al teatre. Ella, filla d’una família catòlica dels suburbis de Dublín, somiava a convertir-se en una estrella als Estats Units; ell, un geni turmentat que lluitava contra els convencionalismes, provava d’entendre’s amb la seva mare, pietosa i austera, i superar tots els obstacles que li ofegaven la vida.

Van viure una passió sense límits, una passió prohibida odiada tant pels amics com per la família. Quaranta-cinc anys després, la Molly, vella i envoltada de misèria, camina pels carrers bombardejats de Londres i, a poc a poc, reviu aquella relació turbulenta, afectuosa i tendra de la seva joventut. La seva brillant carrera ja no és més que un miratge, però la seva voraç passió per la vida fa que el cor li torni a bategar amb la mateixa força que ho feia aleshores. De totes les novel·les de Joseph O’Connor, Llum de guàrdia és, sens dubte, la més íntima i intensa: l’obra que posa l’amor de John Synge i Molly Allgood sobre un pedestal etern.

Joseph O’Connor va néixer a Dublín l’any 1963. És autor de nombroses novel·les, entre les quals destaquen Cowboys and Indians (1991), Desperadoes (1994), The Salesman (1998) i Star of the Sea (2004). Ha estat guardonat amb diversos premis i les seves obres han estat traduïdes a més de quaranta llengües. També és autor de relats curts, d’obres de teatre i de dues obres humorístiques: The Secret Life of the Irish Male (1994) i The Irish Male at

 

 

 

Atrás

 

 

Top